les vistes sempre precioses
després d’estona de caminar, ens aturem en un lloc planer envoltat de pins, amb l’ajuda dels pins vam estirar les cames (per compensar els desnivells que haviem fet i preparar-nos pels que ens quedaven), obrir tòrax,…
movilitzant tot el tronc, acompanyant el moviment amb la respiració profunda…

la respiració conscient, el silenci…