Sant Cebrià de Cabanyes abans de la reconstrucció.

A primera hora del matí.

Pràctica a l’esplanada de l’Ermita.

Interior de l’Ermita.


Rèplica del frontal de l’altar (obra de fusta del s. XIII), que explica la vida de Sant Cebrià.

Segons ens ha explicat en Xavier.


Entrada. El lloc on hem cantat; a sobre antiguament hi havia un pis on s’hi posava el cor, encara s’hi veuen les travesses de fusta.

En Xavier, tancant l’Ermita.

A dins del pou de glaç, el canvi de temperatura es considerable


Diferents pisos per treure el glaç

La bassa, aprofitant les baixes temperetures de l’hivern l’aigua es glaçava, es tallava el glaç i s’introduia per una rampa a l’interior del pou.

La cúpula a 21,5 metres d’alçada de la part més baixa del pou.

En un text clàssic del Ioga, que s’anomena Ioga Sutra, s’analitza la paraula meditació d’una manera molt precisa. La paraula meditació es troba situada entre dues altres paraules, el primer terme designa el que ve abans i el segon terme designa el que hauria de venir necessàriament després de la meditació, si la meditació ha tingut èxit, els tres termes són necessaris.

En català podem traduir per concentració el primer terme. El tercer terme que ve després de la meditació porta una paraula del sànscrit que és difícil de traduir que és la paraula samâdhi que podríem traduir com una meditació realitzada, una meditació perfecta en la qual hi ha una situació de total serenitat en relació a un objecte de meditació.

Els ensenyaments clàssics de Ioga que parlen d’aquestes tres etapes són molt clars, diuen : abans de la meditació cal que la ment estigui fixada en un objecte, això vol dir que la persona que medita escollint la direcció de la meditació ha d’haver pogut escollir sense cap dubte, ha agafat una direcció i s’ha associat aquesta dírecció i en el moment en que ha escollit la direcció un gran nombre de distraccions desapareixen, pràcticament ja no n’hi hauran.

El text diu això DESHABANDHASHCITTASYA (III-1) que vol dir: la concentració és la capacitat de dirigir-se totalment cap a un objecte i associar-se amb ell, aquí diu és la associació de la meva ment amb l’objecte, la concentració de l’atenció és una cosa que desgraciadament per un determinat número de persones no és fàcil, moltes causes exteriors impedeixen a aquestes persones a arribar a desenvolupar aquestes capacitats mentals, potser són problemes de salut, potser turbulències mentals que agiten constantment la ment i quan tracten d’orientar la seva ment cap un objecte la ment se’n va cap una altra direcció, és una espècie d’agitació psicosomàtica que impedeix que es realitzi el poder de concentració, quan algú està en aquesta situació de incapacitat de concentrar la ment, evidentment no hi ha cap possibilitat de meditació, perquè la concentració és la porta que permet entrar en el procés de meditació, caldrà doncs si aquesta persona vol meditar que aprengui a concentrar-se.

Un aprèn a concentrar-se disciplinant la seva ment a través de diferents mitjans, disciplinant la vida; a vegades és necessari disciplinar la vida, un aprèn a concentrar-se disciplinant la respiració, un s’adona que quan la respiració està agitada, la ment també està agitada.

Una persona que cada dia practiqués 15 minuts d’exercicis senzills de respiracions profundes podria passar d’un estat en el que és difícil la concentració a un estat en el que li és més fàcil.

Hi ha doncs diferents mètodes psicosomàtics senzills que ajuden a desenvolupar el poder de concentració, la relaxació juga un paper important en aquest camp. Un pot estar molt relaxat, suprimint les tensions corporals inútils, deixar-se anar d’alguna idea que es té a la ment i que impedeix prendre una altra direcció.

El poder de concentració es pot desenvolupar. En aquest camp, la relaxació és molt important i és molt pràctica. Podem parlar-ne d’una manera exterior sense creure-hi, quan un practica el Ioga d’una manera seriosa, utilitza la relaxació.

Abans de venir a parlar-vos aquesta tarda, donat que abans havia fet un taller amb un petit grup de vosaltres. He demanat a en Jaume si podria anar a la seva escola que és a uns minuts d’aquí. M’he estirat a terra, m’he posat un coixí a sota el clatell i m’he relaxat, això vol dir que conscientment he distès tots els meus músculs.

Havia de trobar-vos durant un temps i tractar de fer tan bé com pugui aquesta presentació de la meditació, per això volia tenir la ment clara i he sentit que era necessari treure determinades tensions que tenia en el meu cos, les he tret com una goma damunt d’un paper en el qual hi ha alguna cosa escrita simplement un constata els llocs on hi ha tensions: el clatell, els maxil·lars, les espatlles, etc..

Simplement un les constata i les treu, per això es poden utilitzar determinades astúcies respiratòries com per exemple respirar molt lleugerament pel ventre i retenir la respiració durant alguns instants amb els pulmons buits i en aquest moment en que estem amb pulmons buits un està com buit del tot, anem a buscar en el cos una tensió l’agafem i la llancem.

Continuarà …

Pels instructors de Ioga, pels mestres de Ioga a l’Índia, la meditació és, us recordo, adreçar-se cap a Déu, però adreçar-se cap a Déu, no perquè un pateix, li demana ajuda, no perquè hem establert una aliança amb Déu i mantenim la bona comunicació, no perquè tenim un interès filosòfic fonamentat en l’intel·lecte, sinó perquè un vol trobar a Déu, hi ha una aspiració que és una aspiració efectiva que es fonamenta en un desig que ve del cor i en el que hi haurà un gran abandó, no es demanarà res, és una mica la mateixa actitud de la persona que estima en el fons del seu cor i vol trobar a la persona a qui estima. S’ha separat durant un temps d’aquesta persona i vol tornar-la a trobar.

Hi ha una gran intensitat un desig però que és un desig profund, és un desig de veure, de trobar, de percebre, d’estar amb ell, el iogui anomena això el Jñânin. Jñânin és aquell que està qualificat per la meditació perquè la seva ment és molt clara, en el seu mental no hi ha cap ambigüitat en relació amb l’objecte de meditació que és Déu.

El que acabo de dir-vos és de la manera que a l’Índia parlen de meditació, quan han assimilat ells mateixos els propis fonaments de la meditació i el fonament de la meditació és el que en realitat s’anomena fe. Es considera que no es pot arribar a un estat de meditació si no hi ha una gran fe. La fe és creure amb totes les forces en alguna cosa que encara no hem vist i saber que descobrírem aquesta cosa, jo dic aquesta cosa i per ells aquesta cosa és Déu.

La fe per a ells és sentir que tenim aquesta presència a l’interior nostre, sentir que aquesta presència és en tota cosa i al mateix temps sentir que hi ha obstacles. Els quals podem eliminar. Les persones d’aquest tipus tenen una estabilitat mental real, tenen com acabo de dir una gran fe i posen en pràctica el camí.

Per realitzar aquest trobament hi ha mitjans que es posen en pràctica i que interessen a moltes persones que practiquen Ioga i que no viuen a l’Índia.

Aquests mitjans a vegades també s’anomenen meditació perquè estan destinats a crear les condicions per poder tenir aquesta obertura de la qual acabo de parlar. Aquests mitjans se situen al nivell del cos, de l’activitat sensorial, de la respiració i de l’orientació de la ment envers qualsevol objecte.

Això també porta el nom de meditació, perquè fonamentalment esdevé una meditació, ja que en un moment donat la qualitat de relació pot ser la mateixa que establim amb Déu. Jo estableixo una relació amb la qual no anomeno Déu però de fet és una manifestació del poder diví.

Amb la pràctica de postures de Ioga, jo estableixo una relació amb el meu cos i amb la meva respiració. Amb el prânâyâma, estableixo una relació amb la meva respiració, pot ser un objecte de la naturalesa com el sol que surt o la lluna o una flor o alguna cosa que desperti en mi un sentiment de benestar que potser en un moment donat em pot portar cap a la idea de que darrera de tota cosa hi ha la presència divina.
Continuarà …

Hi ha una segona categoria de persones que es giren envers Déu, d’una manera regular de manera sistemàtica, utilitzant oferiments, rituals, són persones que van a l’església o al temple i que ofereixen regularment pregàries a Déu, fan pelegrinatges, hi ha tota una conducta molt sistemàtica girada cap a Déu, però amb una relació que gairebé és una relació comercial, Déu em protegeix, Déu em dóna una bona família, nens amb bona salut, un bon treball fins i tot determinades qualitats morals; penso que aquestes qualitats morals poden ajudar-me a estar amb un determinat benestar i tenir una bona vida.

Em dirigeixo a Déu per guardar aquesta direcció, és a dir, que si voleu hi ha una relació amb el totpoderós que és una espècie d’aliança que es troba en moltes religions identificades, jo ofereixo les meves pregàries a Déu i a canvi Déu em dóna allò que necessito, aquestes persones estan a un nivell una mica més elevat d’aquelles que pateixen i quan han deixat de patir paren la seva pregària, però el seu interès per trobar el Senyor es fonamenta en el fet de que en realitat el que volen és ser feliços a la terra, estan animats per una certa fe que fa que pensin que Déu els ajudarà a establir aquesta situació material favorable.

Aquestes persones que potser fan pregàries molt sinceres, potser fan rituals, estan molt implicats, tenen una relació amb l’objecte de meditació, és a dir, amb Déu que és : jo ofereixo pregàries i en canvi tu em dónes allò que necessito. Els Ioguis diuen que en aquesta relació hi ha una certa tensió, com en una relació comercial, hi ha un intercanvi, un espera, una cosa de l’altre, no hi ha un abandó suficient, per tant no hi pot haver la qualitat de meditació.

La Bhagavad-Gita ens explica que hi ha una tercera categoria de persones que s’adrecen vers Déu, persones molt interessades pel coneixement, són persones generalment molt cultivades, molt educades, la seva ment està ben construïda, i estan marcades per un intel·lecte molt fort, busquen coses subtils, fines coses sublims i profundes, adreçant-se a Déu, però en aquestes persones la intel·ligència domina i aquesta intel·ligència és un tipus d’obstacle, en aquestes persones molt educades es troben persones capaces d’escriure textos extremadament profunds, teories filosòfiques molt fines i molt sublims, però aquestes persones estan atrapades per la seva pròpia intel·ligència i ben sovint els fa falta una certa obertura del cos, els falta simplicitat, els falta sobrietat.

Els ioguis diuen que aquestes persones poden assolir un nivell superior al de les persones que hem parlat abans, però encara no es tracta d’allò que es diu meditació.
Continuarà…

Mirant apunts que tenia d’activitats que ha organitzat l’escola he trobat un de la conferència que va fer Claude Maréchal a Mollet aproximadament l’any 1997. El tema era reflexions sobre la meditació, crec que ès molt interessant. Per tal que el podeu gaudir tots, aquí el teniu.

REFLEXIONS SOBRE LA MEDITACIÓ
Conferenciant: Claude Maréchal
La reunió d’aquest cap vespre estava anunciada de la manera següent, es tracta de fer una reunió sobre el que segons el Ioga anomena meditació.

Crec que és un tema excel·lent perquè una de les grans definicions que es dóna de la paraula Ioga, és Ioga com a dhyâna. Dhyâna vol dir meditació. Quan parlem de meditació segons el Ioga estem parlant de Ioga, perquè la paraula Ioga es pot traduir per meditació; també hi ha un text antic que es diu Dhyâna Ioga Ioga, el Ioga és Dhyâna per tant diu Ioga Ioga dues vegades i fa un joc de paraules per expressar que Ioga és meditació. Hi ha una segona raó per la qual parlar de meditació, segons el Ioga és important, i és que la paraula meditació en la nostra societat té un paper important i la paraula “meditació” no té precisament una bona reputació.

Actualment hi ha tota una sèrie de camins en els quals anomenem la Meditació, a vegades aquests camins s’anuncien fent un gran esforç publicitari, potser trobem això més a Estats Units d’Amèrica que no pas a Europa, he tingut l’ocasió de tenir a les meves mans revistes que parlen sobre meditació, sobre espiritualitat, revistes mensuals que apareixen als Estats Units que anuncien sessions de meditació amb uns efectes de la mateixa manera que quan es ven un aspirador. Hi ha una espècie de publicitat amb molt de soroll per anunciar el que és meditació.

Penso, doncs, que la paraula ha de ser discutida i vista amb persones que s’interessen pel tema de la meditació. m’agradaria doncs fer una reflexió amb vosaltres, d’aquesta paraula en relació al Ioga.

He rebut un ensenyament de Ioga d’un instructor que viu a l’Índia, aquesta persona és indi però al mateix temps és hindú és a dir, que practica la religió dels indis; quan es parla amb persones d’aquest tipus, ja sigui amb el seu pare (que era el seu instructor), o d’altres persones que viuen a l’Índia i s’interessen pel camí del Ioga un s’adona que per totes aquestes persones la paraula meditació té sempre el mateix sentit , no hi ha en relació a això la mínima ambigüitat, la paraula meditació per totes aquestes persones és un sinònim d’una paraula que nosaltres utilitzem a Occident i que es la paraula pregària, per a aquests ioguis meditar i pregar és exactament el mateix perquè per a ells meditar és adreçar-se a Déu i no hi ha cap ambigüitat en relació amb això, el problema o més aviat la precisió que cal aportar és que la pregària que s’anomena meditació no importa el tipus de pregària que és.

Tenen per precisar-ho una ensenyança extreta d’un text cèlebre que és la Baghavad Gita on diu que hi ha diferents maneres de adreçar-se a Déu, sigui a través d’una pregària, a través d’un comportament particular .

Donat que estan habituats a definir les coses d’una manera molt precisa, han dividit aquest camí en quatre camins: Hi ha primer el camí que s’anomena Artha, aquest camí és el d’aquelles persones que es dirigeixen a Déu perquè pateixen, la persona està en dificultat, està malalta, té problemes de relació, té problemes a la seva vida afectiva o simplement a la seva vida personal se sent desesperada i prega, però en aquesta pregària hi ha una crida, hi ha angoixa, hi ha desesperació, hi pot haver agitació, sovint quan faig una pregària i rebo el que he demanat quan la pregària d’aquell que pateix rep una resposta favorable aleshores aquesta persona que patia disminueix la seva pregària o eventualment pot deixar-la, els ioguis diuen que una persona així no té en el moviment del seu esperit vers Déu una actitud de meditació.

Hi ha una pregària però no hi ha meditació, perquè quan hi ha meditació hi ha una continuïtat no hi ha una demanda per obtenir alguna cosa el més aviat possible.
Continuarà…

Gràcies Jose per les fotos

Ens trobem davant d’una nova pràctica, es pot fer a la nit després d’una jornada de molta activitat, la respiració s’haurà de tenir molt en compte, començarem drets fent uns moments de silenci i d’observació.
L’asana núm. 2 flexió endavant flexionant una mica els genolls (si cal), portant pel costat els brazos endarrera, allargant l’expiració.
Núm. 3: pujarem inspirant i al baixar farem parades (kramas) exp., parada, exp., parada, exp., parada; l’última parada serà més llarga que les altres i revisarem que el tronc, espatlles i braços es troben relaxats. Mirar revista Surya 2007.
Núm. 4: alternant alçarem una cama, l’altra en el terra; espatlles relaxades, tòrax obert. Mirar revista Surya 2008.
Núm. 5: torsió, deixant que la respiració arribi fins l’abdomen i allargarem l’expiració; farem 8 vegades de cada costat i 8 respiracións; el diafragma es mou amb total llibertat.
Núm. 6: és la compensació de l’asana anterior
Núm. 7: passarem al pranayama escollint una postura còmoda, farem 12 respiracions, inspirant tots dos costats amb ujjayi expulsant lentament i alternativament per cada costat sense ujjayi, tapant lleugerament amb el dit (anuloma ujjayi).
Silenci.

Quina creus que és l’asana central?
Per què l’asana núm. 6 és la compensació de l’asana anterior?

Que tinguis una bona pràctica.

Aquesta pràctica és per a persones que porten un temps fent Ioga i que tenen una bona preparació física.
Començarem amb dos minuts d’observació.
En l’asana núm. 2 portarem els braços ben endarrere.
L’asana núm. 3 els peus es troben ben separats i paral·lels, es fa 6 vegades seguides, alternant amb cada braç.
Aquest vinyasa (núm. 4) es procurarà de fer coordinant moviment i respiració.
Núm. 5: mira en la mateixa web, apartat La Revista Surya tardor 07.
Núm. 6: compte amb el coll, espatlles, tòrax, procura mantenir aquestes parts relaxades.
Núm. 7: pots mirar en l’apartat de La Revista Surya tardor 08.
Núm. 8: comença l’asana lentament amb dos temps, 6 respiracions amb cada cama.
Núm. 9: compte, puja i porta els braços endavant lentament respectant la respiració.
Núm. 10: sentint el contacte del tronc al terra, alçar cames mantenint els genolls agafats.
Núm. 11: si cal posar un suport en els ísquiums, fes 6 vegades i 6 respiracions amb cada cama.
Núm. 12: segueix respectant la respiració, deixa que el moviment sigui fluït.
Núm. 13: observació.
Núm. 14: Pranayama, silenci.

Quina funció creus que té l’asana 5, 8 i 9 ?
Què t’ha aportat aquesta pràctica ?

Que tinguis una bona pràctica.

gràcies Jose per les fotos

gràcies Rosa per les fotos