REFLEXIONS SOBRE LA MEDITACIÓ, Claude Maréchal (quarta part)

En un text clàssic del Ioga, que s’anomena Ioga Sutra, s’analitza la paraula meditació d’una manera molt precisa. La paraula meditació es troba situada entre dues altres paraules, el primer terme designa el que ve abans i el segon terme designa el que hauria de venir necessàriament després de la meditació, si la meditació ha tingut èxit, els tres termes són necessaris.

En català podem traduir per concentració el primer terme. El tercer terme que ve després de la meditació porta una paraula del sànscrit que és difícil de traduir que és la paraula samâdhi que podríem traduir com una meditació realitzada, una meditació perfecta en la qual hi ha una situació de total serenitat en relació a un objecte de meditació.

Els ensenyaments clàssics de Ioga que parlen d’aquestes tres etapes són molt clars, diuen : abans de la meditació cal que la ment estigui fixada en un objecte, això vol dir que la persona que medita escollint la direcció de la meditació ha d’haver pogut escollir sense cap dubte, ha agafat una direcció i s’ha associat aquesta dírecció i en el moment en que ha escollit la direcció un gran nombre de distraccions desapareixen, pràcticament ja no n’hi hauran.

El text diu això DESHABANDHASHCITTASYA (III-1) que vol dir: la concentració és la capacitat de dirigir-se totalment cap a un objecte i associar-se amb ell, aquí diu és la associació de la meva ment amb l’objecte, la concentració de l’atenció és una cosa que desgraciadament per un determinat número de persones no és fàcil, moltes causes exteriors impedeixen a aquestes persones a arribar a desenvolupar aquestes capacitats mentals, potser són problemes de salut, potser turbulències mentals que agiten constantment la ment i quan tracten d’orientar la seva ment cap un objecte la ment se’n va cap una altra direcció, és una espècie d’agitació psicosomàtica que impedeix que es realitzi el poder de concentració, quan algú està en aquesta situació de incapacitat de concentrar la ment, evidentment no hi ha cap possibilitat de meditació, perquè la concentració és la porta que permet entrar en el procés de meditació, caldrà doncs si aquesta persona vol meditar que aprengui a concentrar-se.

Un aprèn a concentrar-se disciplinant la seva ment a través de diferents mitjans, disciplinant la vida; a vegades és necessari disciplinar la vida, un aprèn a concentrar-se disciplinant la respiració, un s’adona que quan la respiració està agitada, la ment també està agitada.

Una persona que cada dia practiqués 15 minuts d’exercicis senzills de respiracions profundes podria passar d’un estat en el que és difícil la concentració a un estat en el que li és més fàcil.

Hi ha doncs diferents mètodes psicosomàtics senzills que ajuden a desenvolupar el poder de concentració, la relaxació juga un paper important en aquest camp. Un pot estar molt relaxat, suprimint les tensions corporals inútils, deixar-se anar d’alguna idea que es té a la ment i que impedeix prendre una altra direcció.

El poder de concentració es pot desenvolupar. En aquest camp, la relaxació és molt important i és molt pràctica. Podem parlar-ne d’una manera exterior sense creure-hi, quan un practica el Ioga d’una manera seriosa, utilitza la relaxació.

Abans de venir a parlar-vos aquesta tarda, donat que abans havia fet un taller amb un petit grup de vosaltres. He demanat a en Jaume si podria anar a la seva escola que és a uns minuts d’aquí. M’he estirat a terra, m’he posat un coixí a sota el clatell i m’he relaxat, això vol dir que conscientment he distès tots els meus músculs.

Havia de trobar-vos durant un temps i tractar de fer tan bé com pugui aquesta presentació de la meditació, per això volia tenir la ment clara i he sentit que era necessari treure determinades tensions que tenia en el meu cos, les he tret com una goma damunt d’un paper en el qual hi ha alguna cosa escrita simplement un constata els llocs on hi ha tensions: el clatell, els maxil·lars, les espatlles, etc..

Simplement un les constata i les treu, per això es poden utilitzar determinades astúcies respiratòries com per exemple respirar molt lleugerament pel ventre i retenir la respiració durant alguns instants amb els pulmons buits i en aquest moment en que estem amb pulmons buits un està com buit del tot, anem a buscar en el cos una tensió l’agafem i la llancem.

Continuarà …
0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *