REFLEXIONS SOBRE LA MEDITACIÓ, Claude Maréchal (cinquena part)

Si m’agafo una mica de temps per parlar-vos de la relaxació és perquè la relaxació és el que permetrà a una persona passar de la concentració a la meditació. En la concentració hi ha una tensió, hi ha voluntat, hi ha alguna cosa de la naturalesa de la fixació, d’una relació fixada amb un objecte escollit hi ha alguna cosa que és voluntària, una espècie de força d’intensitat.

En la meditació una bona part de tot això ha desaparegut, de fet la relació amb l’objecte de meditació s’ha aprofundit però han aparegut qualitats degudes a la desaparició de totes les tensions inútils.

Passar de la concentració a la meditació es guardar l’objecte de meditació a la ment. Guardar la intensitat d’atenció per treure totes les tensions inútils i produir d’aquesta manera un estat de fluïdesa. Quan Patanjali en el seu ensenyament parla de meditació utilitza la fórmula següent: “PRATYAYAIKATÂNAT” (III – 2) és una fórmula que indica que un ha passat a una determinada fluïdesa.

Hi ha amb l’objecte de meditació una espècie de ressonància, una relació, una espècie d’energia tranquil·la que va cap aquest objecte i l’objecte la torna a enviar cap a mi. Aquesta energia és com una llum que banya l’objecte i que m’envia l’objecte lluminós, en l’estat de meditació es produeix una certa serenor, la serenor és una gran distensió que no és únicament física, és una distensió profunda que fa que la intimitat amb l’objecte encara sigui més gran i que el tercer estat, la meditació perfecta, es pugui assolir.

És aquest estat el que abans he anomenat SAMÂDHI que he designat com la meditació realitzada en estat de samâdhi. Jo he desaparegut en relació a l’objecte, jo ja no tinc la consciència de ser l’objecte que observo, l’objecte, el jo que té necessitat d’existir ja no existeix, hi haurà el que es podrà anomenar una claredat pura, el sentiment de ser diferent de l’objecte no existeix més, la ment ha agafat la forma de l’objecte completament i no hi ha cap lloc a la ment per:” jo penso, per tant, jo sóc”.

“El jo sóc” ha desaparegut, ja no hi ha més ego hi ha una total transparència de la ment que ha agafat completament la forma de l’objecte i la meva consciència és total en relació a l’objecte, però la meva consciència no és el meu ego, el meu ego és una altra cosa, el meu ego és una intensificació de la meva consciència amb el meu pensament, en el qual jo crec que jo sóc el que jo penso en la meditació perfecta ja no hi ha” jo sóc el que jo penso”, perquè no hi ha res més que l’objecte, ” ârtha-mâtra-nirbhâsam (III.3) “

El text de Patanjali que estic citant diu aquestes tres paraules: “ÂRTHA-MÂTRA-NIRBHÂSAM” que es poden traduir de la següent manera, en la meditació perfecta no hi ha res més que l’objecte, únicament l’objecte i és brillant la idea que l’objecte és brillant, és la idea que es percep l’objecte amb tots els seus aspectes, amb profunditat, d’una manera nova. Imaginem que tornem al principi d’aquesta xerrada i que l’objecte de meditació sigui Déu, la meditació sobre Déu i la meditació perfecta sobre Déu es l’experiència que fan els místics.

Però no tothom té predisposicions per un camí místic, aquesta és la raó per la qual els mestres de Ioga han proposat tota una altra sèrie d’objectes a part de Déu i pretenen o diuen que practicant Ioga, un pot desenvolupar un coneixement especial sobre determinades coses, i a partir d’aquests coneixements extraordinaris sobre diverses coses que són diferents objectes de meditació, es pot desenvolupar a partir d’aquí una manera de fer, un saber fer extraordinari. Continuarà…