REFLEXIONS SOBRE LA MEDITACIÓ, Claude Maréchal (segona part)

Hi ha una segona categoria de persones que es giren envers Déu, d’una manera regular de manera sistemàtica, utilitzant oferiments, rituals, són persones que van a l’església o al temple i que ofereixen regularment pregàries a Déu, fan pelegrinatges, hi ha tota una conducta molt sistemàtica girada cap a Déu, però amb una relació que gairebé és una relació comercial, Déu em protegeix, Déu em dóna una bona família, nens amb bona salut, un bon treball fins i tot determinades qualitats morals; penso que aquestes qualitats morals poden ajudar-me a estar amb un determinat benestar i tenir una bona vida.

Em dirigeixo a Déu per guardar aquesta direcció, és a dir, que si voleu hi ha una relació amb el totpoderós que és una espècie d’aliança que es troba en moltes religions identificades, jo ofereixo les meves pregàries a Déu i a canvi Déu em dóna allò que necessito, aquestes persones estan a un nivell una mica més elevat d’aquelles que pateixen i quan han deixat de patir paren la seva pregària, però el seu interès per trobar el Senyor es fonamenta en el fet de que en realitat el que volen és ser feliços a la terra, estan animats per una certa fe que fa que pensin que Déu els ajudarà a establir aquesta situació material favorable.

Aquestes persones que potser fan pregàries molt sinceres, potser fan rituals, estan molt implicats, tenen una relació amb l’objecte de meditació, és a dir, amb Déu que és : jo ofereixo pregàries i en canvi tu em dónes allò que necessito. Els Ioguis diuen que en aquesta relació hi ha una certa tensió, com en una relació comercial, hi ha un intercanvi, un espera, una cosa de l’altre, no hi ha un abandó suficient, per tant no hi pot haver la qualitat de meditació.

La Bhagavad-Gita ens explica que hi ha una tercera categoria de persones que s’adrecen vers Déu, persones molt interessades pel coneixement, són persones generalment molt cultivades, molt educades, la seva ment està ben construïda, i estan marcades per un intel·lecte molt fort, busquen coses subtils, fines coses sublims i profundes, adreçant-se a Déu, però en aquestes persones la intel·ligència domina i aquesta intel·ligència és un tipus d’obstacle, en aquestes persones molt educades es troben persones capaces d’escriure textos extremadament profunds, teories filosòfiques molt fines i molt sublims, però aquestes persones estan atrapades per la seva pròpia intel·ligència i ben sovint els fa falta una certa obertura del cos, els falta simplicitat, els falta sobrietat.

Els ioguis diuen que aquestes persones poden assolir un nivell superior al de les persones que hem parlat abans, però encara no es tracta d’allò que es diu meditació.
Continuarà…