REFLEXIONS SOBRE LA MEDITACIÓ, Claude Maréchal (primera part)

Mirant apunts que tenia d’activitats que ha organitzat l’escola he trobat un de la conferència que va fer Claude Maréchal a Mollet aproximadament l’any 1997. El tema era reflexions sobre la meditació, crec que ès molt interessant. Per tal que el podeu gaudir tots, aquí el teniu.

REFLEXIONS SOBRE LA MEDITACIÓ
Conferenciant: Claude Maréchal
La reunió d’aquest cap vespre estava anunciada de la manera següent, es tracta de fer una reunió sobre el que segons el Ioga anomena meditació.

Crec que és un tema excel·lent perquè una de les grans definicions que es dóna de la paraula Ioga, és Ioga com a dhyâna. Dhyâna vol dir meditació. Quan parlem de meditació segons el Ioga estem parlant de Ioga, perquè la paraula Ioga es pot traduir per meditació; també hi ha un text antic que es diu Dhyâna Ioga Ioga, el Ioga és Dhyâna per tant diu Ioga Ioga dues vegades i fa un joc de paraules per expressar que Ioga és meditació. Hi ha una segona raó per la qual parlar de meditació, segons el Ioga és important, i és que la paraula meditació en la nostra societat té un paper important i la paraula “meditació” no té precisament una bona reputació.

Actualment hi ha tota una sèrie de camins en els quals anomenem la Meditació, a vegades aquests camins s’anuncien fent un gran esforç publicitari, potser trobem això més a Estats Units d’Amèrica que no pas a Europa, he tingut l’ocasió de tenir a les meves mans revistes que parlen sobre meditació, sobre espiritualitat, revistes mensuals que apareixen als Estats Units que anuncien sessions de meditació amb uns efectes de la mateixa manera que quan es ven un aspirador. Hi ha una espècie de publicitat amb molt de soroll per anunciar el que és meditació.

Penso, doncs, que la paraula ha de ser discutida i vista amb persones que s’interessen pel tema de la meditació. m’agradaria doncs fer una reflexió amb vosaltres, d’aquesta paraula en relació al Ioga.

He rebut un ensenyament de Ioga d’un instructor que viu a l’Índia, aquesta persona és indi però al mateix temps és hindú és a dir, que practica la religió dels indis; quan es parla amb persones d’aquest tipus, ja sigui amb el seu pare (que era el seu instructor), o d’altres persones que viuen a l’Índia i s’interessen pel camí del Ioga un s’adona que per totes aquestes persones la paraula meditació té sempre el mateix sentit , no hi ha en relació a això la mínima ambigüitat, la paraula meditació per totes aquestes persones és un sinònim d’una paraula que nosaltres utilitzem a Occident i que es la paraula pregària, per a aquests ioguis meditar i pregar és exactament el mateix perquè per a ells meditar és adreçar-se a Déu i no hi ha cap ambigüitat en relació amb això, el problema o més aviat la precisió que cal aportar és que la pregària que s’anomena meditació no importa el tipus de pregària que és.

Tenen per precisar-ho una ensenyança extreta d’un text cèlebre que és la Baghavad Gita on diu que hi ha diferents maneres de adreçar-se a Déu, sigui a través d’una pregària, a través d’un comportament particular .

Donat que estan habituats a definir les coses d’una manera molt precisa, han dividit aquest camí en quatre camins: Hi ha primer el camí que s’anomena Artha, aquest camí és el d’aquelles persones que es dirigeixen a Déu perquè pateixen, la persona està en dificultat, està malalta, té problemes de relació, té problemes a la seva vida afectiva o simplement a la seva vida personal se sent desesperada i prega, però en aquesta pregària hi ha una crida, hi ha angoixa, hi ha desesperació, hi pot haver agitació, sovint quan faig una pregària i rebo el que he demanat quan la pregària d’aquell que pateix rep una resposta favorable aleshores aquesta persona que patia disminueix la seva pregària o eventualment pot deixar-la, els ioguis diuen que una persona així no té en el moviment del seu esperit vers Déu una actitud de meditació.

Hi ha una pregària però no hi ha meditació, perquè quan hi ha meditació hi ha una continuïtat no hi ha una demanda per obtenir alguna cosa el més aviat possible.
Continuarà…