All/1/2/3/

El Ioga, podem dir que és un mètode. No és ni una religió, ni una filosofia, ni psicologia. Mètode és una paraula molt àmplia, però Ioga significa mètode de transformació.

  • Ioga és un mètode que em permet reconèixer el moment en el que em trobo i si cal quelcom per millorar, actuar. Per exemple tinc dolor d’esquena, observo els meus costums, faig un seguit d’exercicis que van en la direcció adequada i obtinc uns resultats positius
  • També podem dir que és passar d’una situació d’incapacitat a una situació de capacitat.
  • Actualment ens trobem en moments de molts canvis (laborals, emocionals, ètics, culturals, etc.) molt sovint aquests canvis produeixen tensions, i no solament en el mateix moment, sinó en el futur, és convenient parar un moment per reflexionar sobre les nostres accions, l’origen i les conseqüències.

Podem dir que el ioga designa tot el que ens permet canviar alguna cosa per poder veure i sentir-nos millor.

  • El ioga també es defineix com un estat en que la ment es troba orientada i tranquil·la.
  • Una altra definició és la d’unió.

Per tant existeix una relació entre Ioga i saviesa. Ioga es troba molt a prop d’una evolució espiritual de la persona però també te ha veure, amb la salut física, amb la capacitat d’atenció. Ioga intervé en tots els aspectes de la vida de la persona.

  • Adaptades a les necessitats de cada persona, pot ser convenient a nens, adolescents, adults i persones grans.
  • Per a persones amb bona salut, aquest és amb seguretat un bon mètode per adquirir un gran dinamisme i una excel·lent forma física que acompanyarà a una serenor d’esperit.
  • Gràcies a la pràctica, s’augmenta considerablement la resistència específica a la malaltia i el cos conserva la flexibilitat i l’harmonia.
  • Una pràctica ben ajustada pot ser de gran eficàcia en casos de tensió, insomni, depressió i nerviosisme, mals de cap crònics, problemes circulatoris, restrenyiment, mals d’esquena, asma…, i en tots els casos d’afeccions psicosomàtiques.

Al ser un mètode, podem utilitzar diferents pràctiques:

  • Es realitzen exercicis físics o postures, moviments o posicions del cos encaminades a preservar la salut i preparar les següents etapes de la vida.
  • Idealment la postura s’acompanya d’una respiració regulada, sovint lenta i rítmica, amb l’atenció sobre la mateixa pràctica.
  • Aquestes postures anomenades âsanes se succeeixen en un ordre determinat:
    • Unes asânes preparen les següents.
    • Altres serveixen de compensació de les que hem fet a la pràctica.
    • L’aplicació en dinàmic (en moviment) de l’âsana es fa amb uns moviments lents i precisos, que fan implicar els diferents segments del cos.
    • També podem practicar en estàtic. El cos s’immobilitza durant vàries respiracions, generalment lentes i profundes. Això ens permet aprofundir en les sensacions i augmentar els efectes de la postura.

Aquests aspectes de la practica, s’han d’introduir tenint en compte l’edat, la salut i les possibilitats de cada persona.

  • La pràctica de postures prepara un exercici de respiració: el prânâyâma.
  • El Prânâyâma consisteix essencialment en exercicis de respiració conscient, rítmica i lenta, quasi sempre es fan en una postura asseguda, estable i còmoda.
  • Aquest tipus de pràctiques desenvolupa paral·lelament la concentració i la calma mental.
  • La pràctica de les postures i les respiracions es fan per “un mateix”.